Conills, els criaré amb responsabilitat. En una antiga casa llogada que estava a punt d'esfondrar-se, un home que no era bo socialitzant vivia com a criador de conills. Impaciència i conflicte que no es pot relacionar bé amb la societat, un sentiment de solitud que es trenca, desig sexual que no es satisfà... L'home va continuar cultivant deliris impossibles en el seu cor clar i hi va pensar a la recerca de la salvació. "Sanglotant... Momo-chan, un conill simpàtic que només m'estima a mi. Tant de bo fossis humà. Llavors puc fer-ho el millor possible". Era un desig que no es podia complir. Però es va fer realitat. Quan l'home va alçar la vista, va veure Momo, que s'havia transformat en una noia conillet, allà dreta amb un somriure a la cara. Un conill simpàtic que només s'estima a si mateix. Se suposava que la solitud s'havia de curar. Tot i això, al final, l'home ven Momo per diners. Un home que pateix culpa i penediment, misèria indefensa... Però de nou va passar el miracle. Un conillet va aparèixer davant meu. Va ser l'última filla de Momo, Monaka. La mà d'un home arriba al somrient i estimat conill. És un somni o una il·lusió? No importa. Només vull dormir amb tu en braços fins que me'n cansi. Viure entre la realitat i l'engany. Un somni despert que un home solitari volia. Un registre de la seva cria i parcialitat.